Cura dental infantil: guia clara per edats

1. Per què la cura dental infantil importa (i com evitar el dolor)

La cura dental en la infància no és només estètic: afecta a la nutrició, al llenguatge, a la qualitat del somni i al benestar general. Una dent amb càries o una geniva inflamada poden derivar en dolor, infeccions i absències escolars. Les guies clíniques insisteixen que la prevenció combina higiene diària, visites periòdiques i mesures com l’ús correcte de fluor i, quan procedeix, segelladors. 

Dades que no convé ignorar (Espanya): el Consell General de Dentistes va informar a l’abril de 2025 que 1 de cada 5 menors presenta episodis freqüents de dolor dental i que només entre el 52–59% es raspalla almenys dues vegades al dia; a més, la meitat dels menors de 7–8 anys no està supervisada durant el raspallat i el 35% dels nens de 6 anys mai ha anat al dentista. Aquestes xifres encaixen amb el que observen molts professionals: el problema no és el raspall, sinó la constància i la supervisió.

2. L’essencial: què inclou una bona higiene bucal infantil

Una rutina eficaç combina tres pilars:

1. Raspallat 2 vegades al dia amb pasta fluorada adequada a l’edat.
2. Supervisió adulta fins que el nen adquireix destresa motora (al voltant dels 7 anys).
3. Revisions periòdiques amb el odontopediatra per a detectar a temps càries i maloclusions.

Les recomanacions de pediatres i odontopediatras a Espanya són clares: iniciar higiene des de l’erupció de la primera dent; usar quantitats molt petites de pasta fluorada en menors de 3 anys; escalar a “grandària pèsol” des dels 3; i mantenir controls regulars.
Senyal d’experiència integrada: segons la pràctica diària de molts professionals, quan no hi ha supervisió real, el raspallat “no compta”: els nens freguin o no, el biofilm es queda i la càries progressa.

3. Rutines per edats: del bebè a l’escolar

0–12 mesos: netejar genives i evitar càries del biberó

Des de nounat convé netejar genives amb gasa o drap humit després de les preses i, quan erupcioni la primera dent (5–8 mesos de mitjana), passar a raspall suau. Mai s’ha de ficar al llit al bebè amb biberó de llet, suc o líquids ensucrats; si fes falta, només aigua. Aquestes mesures redueixen el risc de càries del biberó. 

1–3 anys: primer raspall, 1000 ppm i “gra d’arròs”

En aquest tram, la pauta que difonen la AEP i la SEOP és usar pasta de 1000 ppm de fluor en quantitat mínima (gra d’arròs/petita taca), sempre amb un adult realitzant el raspallat efectiu. El nen pot “practicar”, però qui neta de veritat és l’adult. 

3–6 anys: “grandària pèsol” i supervisió efectiva

A partir dels 3 anys, la quantitat pansa a “grandària pèsol”; la concentració de fluor s’ajustarà al risc individual, criteri que valorarà el odontopediatra. La supervisió continua sent crítica: a aquesta edat molts nens no aconsegueixen una tècnica eficaç sense ajuda. 

6–12 anys: segelladors, esport i traumatismes

En molars permanents, els segelladors poden ser una eina preventiva molt útil; es col·loquen en clínica i ajuden a evitar càries en fissures. Si el nen practica esport, convé valorar protector bucal per a prevenir traumatismes. Mantenir revisions semestrals i hàbits dietètics saludables és determinant. 

Senyal d’experiència integrada: quan la família introdueix un temporitzador de 2 minuts i un sistema d’adhesius/recompenses, l’adherència sol millorar de manera visible en 2–3 setmanes.

4. Taula ràpida: quanta pasta (i ppm) per edats

Senyal d’experiència integrada: en llars on es deixa al nen “rentar-se només” abans dels 7–8 anys, els professionals observen més placa interdental i taques blanques incipients en cervicals.

5. Errors comuns que veuen els professionals (i com corregir-los)

• Deixar biberó nocturn amb líquids ensucrats. Solució: només aigua; retirar el biberó en dormir.
• Creure que “si es raspalla només, val”. Solució: l’adult ha de raspallar de veritat fins que hi hagi destresa.
• Usar massa pasta. Solució: respectar gra d’arròs i pèsol.
• Visites tardanes. Solució: programar la primera visita de manera primerenca (veure següent secció).
  
• Raspallats “express” de 20–30 s. Solució: 2 minuts amb temporitzador; música o rellotge de sorra.

6. Nutrició i hàbits que marquen la diferència

Reduir la freqüència de sucres (no sols la quantitat) és tan important com el raspallat. A Espanya, 1 de cada 2 menors consumeix llaminadures de manera habitual: convé concentrar els dolços dins de menjars i evitar “picoteos” ensucrats entre hores. L’aigua ha de ser la beguda principal; els sucs, fins i tot “sense sucre afegit”, compten com a exposició àcida/ensucrada.

Senyal d’experiència integrada: quan es canvia el suc del desdejuni per aigua o llet i es limita la brioixeria a moments puntuals, els professionals reporten menys càries noves en revisions.

7. Primera visita al dentista: quan, què esperar i cada quant anar

Hi ha consens pràctic a no demorar la primera visita: moltes clíniques recomanen en sortir la primera dent o abans del primer aniversari. La visita inclou revisió de càries primerenques, pautes d’higiene, avaluació del fre i orientació dietètica. 

8. Senyals d’alarma: quan anar urgentment

• Dolor dental persistent o nocturn, febre o inflamació facial.

   

• Taques blanques o marrons, sensibilitat a la freda/calor, mal alè persistent.
• Traumatisme (cop amb moviment o pèrdua de la dent): actuar ràpid millora el pronòstic de la dent.

9. Trucs perquè es rentin bé (ludificació, temporitzador i supervisió)

• Temporitzador 2 minuts (rellotge de sorra, cançó, app).

   

• Mètode “rajo sobre mà”: l’adult guia la mà del nen perquè aprengui el gest.
• Mapa d’adhesius amb petites recompenses setmanals.
• Rutina visual en el bany (pictogrames per passos).
• Triar el moment: si la nit és caòtica, avançar el raspallat (però mantenir un altre després del sopar si hi ha ingestes).
• Fil dental quan hi hagi punts de contacte: iniciar amb arcs dentals pediàtrics facilita l’adopció.
• Supervisió real: comprovar zones vermelles (coll de dents, molars superiors i inferiors per dins).

Senyal d’experiència integrada: quan es converteix el raspallat en un joc “de missió”, la constància augmenta i els “oblits” cauen en picat.

10. Preguntes freqüents

Quanta pasta usar?

0–3 anys, gra d’arròs amb ≈1000 ppm; des dels 3, pèsol i concentració segons risc (ho ajusta el odontopediatra). 

Quan començar amb el fil dental?

Quan les dents contacten entre si; de nit, abans del raspallat final. 

Cada quant revisar?

De manera periòdica; moltes guies orienten a controls semestrals, ajustats al risc del menor.

Segelladors sí o no?

Opció preventiva molt útil en molars permanents amb solcs profunds; ho indicarà el dentista segons risc. 

Primera visita, llavors?

A la primera dent o abans del primer aniversari com a recomanació operativa; en qualsevol cas, no més tard que erupcionin totes les dents primàries.

Conclusió

La cura dental infantil funciona quan es combinen regles simples (fluor correcte, 2 raspallats, supervisió, dieta assenyada) amb constància. En contextos reals, l’adherència és el taló d’Aquil·les: allí on un adult supervisa de veritat i es ludifica la rutina, cauen el número de càries i els episodis de dolor. Amb una primera visita primerenca i revisions periòdiques, la majoria de problemes es prevenen a temps. Si necessites una visita tenim clíniques a Terrassa, Sabadell i Sant Andreu de la barca.