Com arreglar dents apinyades: guia clínica clara, opcions reals i quan triar cadascuna

Què és el apinyamiento dental i per què ocorre

El apinyament és la falta d’espai per a allotjar totes les dents en l’arc, de manera que se solapen o giren. A nivell clínic, sol tenir causes combinades: genètica (relació grandària dent-maxil·lar), pèrdua d’espai per erupcions tardanes o pèrdues dentàries, hàbits orals (succió digital, deglució atípica) i canvis de la forma de l’arc. També influeix no usar retenidors després d’un tractament previ. Aquestes causes i conseqüències (higiene difícil, sensibilitat, desgast irregular, problemes oclusals) estan ben descrites en guies divulgatives de clíniques líders, encara que sovint amb biaix cap a un tractament concret.

Com avalua un dentista el teu cas (proves, severitat i pla)

En consulta, el dentista no comença per “quin aparell” sinó per diagnòstic: història clínica, fotos, escàner intraoral, radiografies (i CBCT si es valora expansió/cirurgia). Amb això classifica el cas en lleu, moderat o sever i defineix si hi ha discrepància dent-os.

• Lleu: desalineacions petites; sol bastar IPR (micro-desgastis entre dents) + ortodòncia.
• Moderat: precisa expansió i/o guany d’espai; a vegades extraccions estratègiques.
• Sever/esquelètic: quan el problema és ossi, la cirurgia ortognàtica combinada amb ortodòncia és l’opció estable.

El pla acaba sempre en retenció (fixa, amovible o mixta) perquè les dents “recorden” la seva posició. Aquest enfocament integrarà millor expectatives que articles centrats només en “alineadors” o “sense ortodòncia”.

Opcions que sí que mouen dents: alineadors vs brackets

Brackets i alineadors aconsegueixen el mateix objectiu: moure dents en 3D. Diferències pràctiques?

• Estètica i confort: els alineadors són transparents i amovibles; menys nafres i millor higiene, amb la condició de portar-los 22 h/dia.

   

• Control biomecánico: en rotacions severes, extrusions o tancaments complexos d’espai, el bracket convencional o d’autolligat amb additaments pot donar més ancoratge directe; els alineadors ho supleixen amb ataches, elàstics i IPR.
• Seguiment: models amb app i controls espaiats són còmodes, però requereixen alt compliment; si no s’usen, no funcionen.
  Marques com Invisalign (de Align Technology (Invisalign)) o sistemes propis ofereixen resultats predictibles en mans experimentades; el decisiu no és la marca, sinó el pla i l’operador.

Es pot sense ortodòncia? Carillas, contornejat i altres alternatives

La resposta honesta és depèn de la severitat i de l’objectiu.

• Carillas (porcellana o compòsit) no redrecen dents: maquillen l’alineació en casos lleus amb bon engranatge oclusal. Avantatges: resultat immediat; límits: tallat, cost, no corregeixen la mossegada.
• Contornejat (enameloplastia): micro-retoquis d’esmalt per a harmonitzar microdesnivells. Indicat només en molt lleus.
• Corones: opció protètica quan a més hi ha desgast/fractures; més invasiva.
• Pròtesi/fèrules expansives: en adults la seva capacitat real d’expansió és limitada; el seu ús és selectiu i amb expectatives conservadores.

Si cerques estètica ràpida i el cas és lleu, una solució sense ortodòncia pot valer; si hi ha mossegada alterada, apiñamiento moderat/sever, higiene difícil o dolor, l’ortodòncia és l’estàndard.

Extraccions, expansió i cirurgia: indicacions i límits

• Extraccions (premolars) creen espai en discrepàncies moderades-severes quan expansió/IPR no basten. Ben planificades, mantenen el perfil facial.
• Expansió transversal corregeix col·lapse de l’arc; en adults s’aconsegueix dentoalveolar (limitada) o mitjançant expansió assistida (quirúrgica) segons el cas.
• Cirurgia ortognàtica (maxil·lar/mandibular) es planteja quan la maloclusió és esquelètica; és la via estable per a corregir mossegades severes i obtenir resultats funcionals i estètics.

Temps, molèsties, costos relatius i retenció a llarg termini

• Temps orientatius: lleus amb alineadors: 4–8 mesos; moderats: 9–18 mesos; severs i/o cirurgia: >18 mesos. (Rangs clínics habituals; dependran de cooperació, biologia i índex de severitat.)
• Molèsties: pressió 48–72 h després de cada activació/canvio d’alineador; controlables amb analgèsics habituals.
• Costos relatius: carillas per dent vs ortodòncia per cas; cirurgia afegeix honoraris hospitalaris.
• Retenció: imprescindible. Fix (caní-caní) i/o amovible nocturn. Sense retenció, recidiva.

Conclusió

Arreglar dents apinyades no és triar un aparell, és triar un pla. El dentista valora severitat, etiologia i objectius, proposa el mètode més estable (alineadors/brackets) i, quan procedeix, alternatives estètiques per a casos lleus. Passi el que passi, la retenció és part del tractament, no un extra. Si necessites una opinió professional del teu cas, podem atendre’t a Sabadell, Terrassa i Sant Andreu de la Barca.

FAQs