Dents desgastades: causes i solucions per recuperar estètica i funció

Les dents desgastades tenen solució i, depenent de la quantitat de teixit dental perdut i de la causa que hagi provocat el desgast, poden tractar-se mitjançant reconstruccions amb compòsit, carillas de porcellana o compòsit, corones, ortodòncia, fèrules de descàrrega o una rehabilitació oral més àmplia. L’objectiu del tractament no consisteix únicament a millorar l’aparença de les dents: també ha de recuperar la seva forma, protegir-los enfront de nous danys i restablir una mossegada funcional. Per aquest motiu, abans de restaurar una dent desgastada és fonamental determinar per què s’ha produït el problema i fins a quin punt ha afectat l’esmalt, la dentina i l’oclusió.

El desgast dental no sempre avança de la mateixa manera. En algunes persones a penes s’aprecia una lleugera pèrdua de la vora dels incisius, mentre que en unes altres les dents poden tornar-se notablement més curts, plans, sensibles o fins i tot perdre una part important de la seva anatomia original.

A més, un mateix aspecte extern pot tenir causes diferents. El bruxisme, una mossegada desequilibrada, determinats hàbits, una dieta especialment àcida o el contacte repetit de les dents amb àcids gàstrics poden produir patrons de desgast distints.

Per aquest motiu, la solució per a unes dents desgastades ha d’individualitzar-se. Reconstruir la superfície perduda sense controlar primer la causa que la va destruir pot comprometre la durada del tractament.

Tenen solució les dents desgastades?

Sí. En molts casos és possible recuperar gran part de l’anatomia, l’estètica i la funció d’unes dents desgastades mitjançant tècniques d’odontologia conservadora, restauradora i estètica.

L’important és diferenciar dos objectius que, encara que estan relacionats, no són exactament el mateix:

1. Detenir o reduir la causa del desgast.
2. Restaurar el teixit dental que ja s’ha perdut.

Una fèrula de descàrrega, per exemple, pot protegir les dents quan existeix bruxisme, però no reconstrueix per si mateixa l’esmalt que ja ha desaparegut. De la mateixa manera, col·locar una restauració estètica sense controlar un problema important de mossegada pot fer que aquesta restauració suporti forces excessives.

Per això, el tractament sol començar amb una valoració completa de les dents i de l’oclusió.

El professional pot estudiar la longitud de les peces, la seva superfície, la presència de fissures, l’exposició de dentina, la sensibilitat, la posició dental i la forma en què les dents superiors i inferiors contacten entre si.

A partir d’aquesta informació es determina si el problema pot resoldre’s mitjançant una intervenció conservadora o si requereix una rehabilitació oral completa.

Els casos lleus solen permetre tractaments mínimament invasius. Quan existeix una petita pèrdua de forma o de longitud, el compòsit pot ser suficient per a reconstruir determinades zones sense realitzar grans modificacions sobre la dent.

En nivells intermedis poden valorar-se les carillas o altres restauracions adhesives, especialment quan el desgast afecta a les dents anteriors i existeix una necessitat estètica important.

Quan la destrucció és més extensa, pot ser necessari combinar diferents procediments. Algunes dents poden reconstruir-se amb materials adhesius i altres requerir restauracions de major cobertura.

Per tant, no existeix una única solució vàlida per a totes les dents desgastades. L’elecció depèn fonamentalment de tres variables: causa, quantitat de teixit perdut i estat de la mossegada.

Principals causes del desgast dental

L’esmalt és un teixit molt resistent, però està sotmès diàriament a forces mecàniques, canvis d’acidesa i hàbits que poden provocar la seva pèrdua progressiva.

Identificar l’origen del desgast és una part essencial del tractament. Dues persones poden presentar dents aparentment similars i, no obstant això, necessitar abordatges completament diferents.

Bruxisme i grinyolar les dents

El bruxisme consisteix a estrènyer o grinyolar les dents de forma repetida. Pot produir-se durant el somni o durant el dia i generar una càrrega considerable sobre la dentició.

Quan aquest hàbit es manté durant anys, les superfícies dentals poden anar perdent relleu. Els incisius poden semblar cada vegada més curts i els molars poden mostrar superfícies més planes.

També poden aparèixer fissures, petites fractures o molèsties musculars.

En aquests casos, reconstruir únicament la zona desgastada no sempre resulta suficient. Si continuen actuant les mateixes forces que van originar el problema, les noves restauracions també estaran sotmeses a una elevada càrrega.

Quan el diagnòstic confirma la presència de bruxisme, una fèrula de descàrrega pot formar part del tractament. La seva funció és protegir les superfícies dentals i ajudar a controlar les conseqüències de les forces al apretar.

No obstant això, una fèrula no fa créixer de nou nou l’esmalt perdut. Si el desgast ja ha modificat la forma o la longitud de les dents, pot ser necessari combinar-la amb reconstruccions.

Problemes de mossegada i oclusió

La forma en què contacten les dents en tancar la boca influeix directament en com es distribueixen les forces durant la masticació.

Quan determinades dents reben una càrrega excessiva, poden desgastar-se amb major rapidesa que la resta.

Una mala posició dental també pot generar contactes repetits en àrees molt concretes. Amb el pas del temps, aquests punts poden sofrir pèrdua d’esmalt, petites fractures o canvis visibles en la seva anatomia.

Per aquest motiu, en alguns pacients la solució no consisteix únicament a col·locar compòsit, carillas o corones.

Pot ser necessari corregir prèviament la posició de les dents mitjançant ortodòncia o realitzar un plantejament que permeti repartir millor les forces de la mossegada.

L’objectiu és evitar que el nou tractament restaurador torni a quedar sotmès a les mateixes condicions que van produir el desgast inicial.

Erosió provocada per àcids

El desgast dental també pot produir-se per processos químics.

El contacte freqüent de l’esmalt amb substàncies àcides pot afeblir la seva superfície i facilitar la seva pèrdua progressiva.

Les begudes molt àcides i determinats aliments poden contribuir a aquest procés quan el seu consum és elevat o molt freqüent.

També ha de considerar-se el contacte repetit amb àcids procedents del sistema digestiu. En determinades situacions, el reflux pot exposar les dents a un mitjà especialment àcid.

L’erosió sol generar superfícies més llises i pot afectar progressivament diferents zones de la dentició.

Quan la capa d’esmalt es redueix prou, pot quedar exposada la dentina situada sota. Això pot produir un canvi de color i augmentar la sensibilitat.

Controlar l’exposició als àcids resulta fonamental abans de realitzar una restauració definitiva.

Raspallat agressiu i altres hàbits

La higiene oral és imprescindible, però aplicar una força excessiva durant el raspallat pot contribuir al desgast de determinades zones dentals.

El problema pot agreujar-se quan es combinen diferents factors. Per exemple, un esmalt afeblit per àcids pot resultar més vulnerable a una acció mecànica intensa.

Per això es recomana realitzar el raspallat de manera controlada i utilitzar un raspall amb truges adequades, evitant exercir una pressió innecessària.

També existeixen hàbits capaços de sotmetre a les dents a forces per a les quals no estan dissenyats. Mossegar les ungles, subjectar objectes entre les dents o mossegar materials durs de manera repetida pot afavorir petites fractures i desgast localitzat.

La prevenció ha de centrar-se, per tant, a detectar tots els factors que estiguin contribuint al problema i no únicament a reparar les seves conseqüències visibles.

Com saber si les dents estan desgastades?

El desgast dental sol desenvolupar-se de manera progressiva. Això fa que moltes persones no percebin els canvis immediatament.

Comparar fotografies preses amb diversos anys de diferència pot revelar modificacions que resulten difícils d’apreciar en el dia a dia.

Existeixen, no obstant això, diversos signes que poden indicar que s’està perdent estructura dental.

Sensibilitat dental

La sensibilitat al fred, a la calor o a determinats aliments pot aparèixer quan la pèrdua d’esmalt deixa zones més vulnerables.

L’esmalt actua com una capa protectora. Quan es redueix, la dentina pot quedar més exposada a estímuls externs.

No tota sensibilitat significa que existeixi desgast dental, però quan apareix acompanyada de canvis en la forma de les dents convé realitzar una valoració.

Dents més curtes, plans o irregulars

Un dels signes més característics és la modificació de l’anatomia dental.

Les vores dels incisius poden semblar més curts o perdre les seves petites irregularitats naturals. Els canins poden tornar-se més plans i els molars poden presentar superfícies menys definides.

Quan el desgast afecta a diverses dents simultàniament, pot produir-se una pèrdua progressiva d’altura dental.

Aquests canvis no són únicament estètics. L’anatomia de cada peça participa en la masticació i en el funcionament conjunt de la mossegada.

Canvis de color, fissures i molèsties en mastegar

En perdre esmalt pot fer-se més visible la dentina, que presenta una tonalitat diferent. Com a conseqüència, les dents desgastades poden semblar més groguencs.

També poden observar-se petites fissures o fractures.

En situacions més avançades, la modificació de les superfícies dentals pot afectar la forma en la qual es distribueixen les forces durant la masticació.

Per aquest motiu, convé valorar el desgast abans que la pèrdua de teixit sigui molt extensa. Com més gran sigui la quantitat d’estructura dental conservada, més possibilitats existeixen generalment de realitzar tractaments conservadors.

Quina és la millor solució per a les dents desgastades?

No existeix un tractament universal. La millor solució és aquella que permet restaurar la dent utilitzant el procediment més conservador possible i, al mateix temps, controlar la causa responsable del desgast.

Les principals alternatives inclouen reconstruccions amb compòsit, carillas, corones, ortodòncia i fèrules de descàrrega.

Reconstrucció de dents desgastades amb compòsit

El compòsit és una resina d’ús odontològic que pot aplicar-se directament sobre la dent per a recuperar part del seu volum i anatomia.

És una de les alternatives més conservadores per a determinats desgastos lleus o moderats.

El material es modela fins a reproduir la forma desitjada i posteriorment s’ajusta perquè s’integri amb la mossegada.

Una dels seus avantatges és que permet realitzar reconstruccions adhesives intentant preservar al màxim el teixit dental que encara roman sa.

Pot resultar especialment útil quan s’han perdut petits fragments, quan les vores incisales s’han escurçat o quan ha de recuperar-se part de l’anatomia original.

No obstant això, la seva indicació depèn de les forces que suportarà la restauració. En pacients amb bruxisme intens o problemes importants d’oclusió, el professional haurà d’estudiar acuradament la situació abans de determinar el tractament.

Carillas de porcellana o compòsit

Les carillas de porcellana o compòsit poden utilitzar-se per a recuperar forma, longitud, proporcions i estètica, especialment en les dents anteriors.

Les carillas de compòsit es realitzen utilitzant una resina que pot modelar-se directament sobre la dent o mitjançant diferents tècniques restauradores.

L’elecció entre totes dues opcions depèn de l’estat de la dentició, el nivell de desgast, la quantitat de teixit disponible, les necessitats estètiques i les forces presents en la mossegada.

La elección entre ambas opciones depende del estado de la dentición, el nivel de desgaste, la cantidad de tejido disponible, las necesidades estéticas y las fuerzas presentes en la mordida.

Les carillas no han d’entendre’s únicament com un tractament cosmètic.

Quan s’utilitzen en dents desgastades formen part d’una planificació restauradora l’objectiu de la qual pot ser recuperar dimensions que s’havien perdut.

Abans de col·locar-les és necessari comprovar que la causa del desgast es troba identificada i controlada.

Corones dentals en desgastos severs

Una corona recobreix una part molt major de la dent que uneixi carilla.

Pot ser necessària quan l’estructura dental es troba molt compromesa i una restauració més limitada no ofereix suficient protecció o resistència.

No obstant això, les corones no representen automàticament la primera opció per a qualsevol dent desgastada.

L’odontologia actual cerca conservar sempre que sigui possible la major quantitat de teixit sa. Per això, la indicació ha d’establir-se individualment.

En desgastos severs pot ser necessari combinar corones amb altres restauracions depenent de l’estat de cada peça.

Ortodòncia per a corregir problemes de mossegada

Quan el desgast està relacionat amb una posició dental inadequada, pot ser necessari modificar primer la ubicació de determinades peces.

L’ortodòncia permet corregir alineacions i relacions de mossegada per a crear unes condicions més favorables abans de realitzar la restauració definitiva.

Aquest enfocament resulta especialment important quan determinades dents reben càrregues molt concentrades.

Una vegada millorada la posició dental, les reconstruccions poden dissenyar-se per a treballar dins d’una distribució de forces més equilibrada.

Fèrula de descàrrega quan existeix bruxisme

La fèrula de descàrrega s’utilitza principalment com a element protector quan existeix apretamiento o rechinamiento dental.

Normalment es fabrica de manera individualitzada per a adaptar-se a la dentició.

La seva funció principal no és reconstruir la part de la dent que ja s’ha perdut, sinó contribuir a protegir les superfícies dentals i les restauracions enfront de les forces generades pel bruxisme.

Per aquest motiu, pot complementar tractaments realitzats amb compòsit, porcellana o altres materials restauradors.

Solucions segons el grau i la causa del desgast dental

La relació entre causa, gravetat i tractament és fonamental per a comprendre com se solucionen les dents desgastades.

La següent taula resumeix de manera orientativa algunes situacions freqüents:

Aquesta classificació és únicament orientativa. Dues persones amb un desgast aparentment semblant poden necessitar tractaments distints.

Per exemple, una petita pèrdua de longitud produïda per un hàbit que ja ha desaparegut pot abordar-se de forma diferent d’un desgast similar en un pacient que continua estrenyent les dents cada nit.

Per això, el diagnòstic ha de precedir sempre a l’elecció del material.

També és important diferenciar les solucions protectores de les restauradores.

Una fèrula pot protegir. L’ortodòncia pot modificar una causa relacionada amb la mossegada. Un canvi d’hàbits pot reduir l’exposició a un factor nociu.

En canvi, el compòsit, les carillas i les corones permeten recuperar estructura que ja s’ha perdut.

En nombrosos casos és necessari combinar tots dos enfocaments.

Rehabilitació oral completa en dents molt desgastades

Quan el desgast afecta a nombroses peces i ha alterat significativament la forma en què les dents contacten entre si, pot plantejar-se una rehabilitació oral completa.

Aquest enfocament no es limita a reparar una dent aïllada.

El professional estudia la dentició en conjunt, tenint en compte l’anatomia de les peces, la mossegada, la quantitat d’estructura conservada i la relació entre els diferents grups dentals.

L’objectiu consisteix a recuperar una situació funcional estable i, al mateix temps, millorar l’estètica.

Abans d’iniciar el tractament poden analitzar-se registres de la mossegada, fotografies i altres proves diagnòstiques que permetin planificar la nova anatomia dental.

Posteriorment es decideix quin tipus de restauració resulta més convenient per a cada peça.

No totes les dents tenen per què rebre el mateix tractament.

Alguns poden reconstruir-se mitjançant tècniques adhesives conservadores, mentre que uns altres podrien necessitar restauracions diferents pel nivell de deterioració que presenten.

Aquest concepte és especialment important perquè la rehabilitació d’una dentició molt desgastada no ha de reduir-se a l’elecció entre compòsit, carillas o corones.

Primer ha d’establir-se una planificació global.

L’estètica constitueix una part del resultat, però no pot separar-se de la funció.

Les dents han de presentar proporcions naturals i, a més, treballar correctament durant la masticació.

Per això la rehabilitació oral completa pot integrar diferents àrees de tractament, incloent-hi odontologia conservadora, pròtesis dentals, estètica dental i, quan sigui necessari, ortodòncia.

Es pot recuperar l’esmalt d’unes dents desgastades?

L’esmalt dental perdut no torna a créixer de manera natural fins a recuperar l’anatomia original de la dent.

Aquest punt és important perquè existeix una diferència entre enfortir o afavorir la remineralització d’una superfície que encara conserva la seva estructura i reconstruir físicament una part de la dent que ja ha desaparegut.

Quan existeix una pèrdua real de volum, la recuperació de la forma sol requerir un material restaurador.

Depenent de la situació, pot emprar-se compòsit, ceràmica o un altre tipus de restauració indicada pel professional.

Això no significa que tots els petits signes de desgast hagin de reconstruir-se immediatament.

En determinades situacions pot ser més adequat controlar l’evolució i actuar sobre la causa.

La decisió depèn de factors com la profunditat del desgast, la sensibilitat, l’estètica, la velocitat amb la qual progressa i la seva influència sobre la mossegada.

Com més aviat millor es detecti el problema, major capacitat existeix per a aplicar mesures preventives i reduir la pèrdua addicional de teixit.

Com evitar que les dents continuïn desgastant-se

La prevenció depèn directament de la causa.

No existeix una única mesura capaç d’evitar tots els tipus de desgast dental.

Quan existeix bruxisme, pot valorar-se una fèrula de descàrrega i han de revisar-se periòdicament tant les dents com les restauracions.

Si el problema està relacionat amb la mossegada, el professional pot estudiar si existeix una distribució inadequada de les forces.

Quan intervenen aliments o begudes àcides, és recomanable disminuir la seva freqüència i evitar mantenir les dents sotmeses constantment a un ambient àcid.

També ha de parar-se esment a la tècnica de raspallat.

Raspallar amb massa força no neta necessàriament millor. Una tècnica adequada i unes truges apropiades permeten mantenir la higiene sense exercir una pressió excessiva sobre els teixits dentals.

Així mateix, convé evitar hàbits com:

• Mossegar bolígrafs o altres objectes.
• Mossegar-se les ungles.
• Utilitzar les dents per a obrir envasos.
• Mastegar repetidament objectes durs.
• Ignorar un possible bruxisme durant anys.

La prevenció és especialment important després de restaurar unes dents desgastades.

Una reconstrucció pot recuperar l’anatomia perduda, però la seva estabilitat a llarg termini dependrà també que es controlin els factors que van provocar el problema inicialment.

Quan és recomanable acudir al dentista?

Convé realitzar una valoració quan s’observa que les dents s’estan escurçant, presenten vores cada vegada més plans, apareixen fissures o existeix sensibilitat freqüent.

També és recomanable consultar si una altra persona detecta soroll nocturn o si existeix la sensació d’estrènyer les dents de manera habitual.

Els canvis progressius poden ser difícils de reconèixer sense una referència.

Per això les revisions permeten comparar l’evolució i detectar signes de desgast abans que siguin molt evidents.

Ha de prestar-se especial atenció quan el problema afecta a diverses peces simultàniament.

Un desgast generalitzat pot indicar que existeix una causa que actua sobretot el sistema masticatori i no únicament sobre una dent aïllada.

També convé valorar el problema abans d’iniciar un tractament exclusivament estètic.

Si una dent ha perdut longitud per una mala distribució de forces, recuperar la seva forma sense corregir la causa pot no ser suficient.

Una valoració estètica i funcional permet determinar què s’ha desgastat, per què ha ocorregut i quin tractament podria oferir un resultat més estable.

Demana una valoració estètica i funcional si existeixen signes de desgast dental o si es desitja conèixer quines opcions permeten recuperar la forma, la funció i l’aparença de les dents.

Preguntes freqüents sobre les dents desgastades

Conclusió: recuperar les dents desgastades comença per conèixer la causa

Les dents desgastades poden recuperar en molts casos gran part de la seva forma, estètica i funció. La solució pot anar des d’una reconstrucció conservadora amb compòsit fins a carillas de porcellana o compòsit, corones, ortodòncia, fèrules de descàrrega o una rehabilitació oral completa quan el desgast afecta a múltiples peces.

La clau no consisteix únicament a reconstruir el que es veu.

Abans ha d’identificar-se què està provocant la pèrdua de teixit i comprovar com es distribueixen les forces de la mossegada.

Només després pot determinar-se quin tractament permetrà conservar al màxim l’estructura dental existent i oferir un resultat funcional i estable.

Per això, davant dents visiblement més curts, superfícies planes, sensibilitat, fissures o signes de bruxisme, una valoració primerenca permet determinar la gravetat del desgast i estudiar l’alternativa més adequada.

Demana una valoració estètica i funcional per a conèixer l’origen del desgast i valorar les opcions disponibles per a recuperar l’estètica i la funció de la dentició.